Texto: Jacinto Verdaguer. En catalán

Duración: 12'

Fecha y lugar de estreno:
17-10-1946
Palau de la Música Catalana, Barcelona. Victoria de los Ángeles, Orquesta Filarmónica de Barcelona, dir Juan Pich Santasusana

Discografía selecta disponible en nuestra tienda:
1- Victoria de los Ángeles, Orquesta de Concerts Lamoureux, Antoni Ros Marbá - EMI, Edición Centenario Joaquín Rodrigo, vol I, cd 11
comprar

Discografía selecta no disponible:
1- Cuatro madrigales amatorios, Tríptic de Mossèn Cinto, Pastorcito santo
Victoria de los Angeles/Orchestre de la Societé des Concerts du Conservatoire/Orchestre des Concerts Lamoureux/Rafael Frübeck de Burgos/ Antonio Ros -Marbá/Gonzalo Soriano. EMI

Formatos de partitura disponibles:

1. voz y orquesta
comprar
2. reducción piano
comprar

Letra:

1.- L' Harpa Sagrada.

A l' Arbre diví
Penjada n'és l' Harpa
L' Harpa de David,
en Sion amada.

Son clavier és d'or,
ses cordes de plata,
Mes, com algun temps,
Ja l'amor no hi canta,
que hi fa set gemecs
de dol y enyorança.

S'obrien los cels,
l'infern se tancava,
I al cor de son Déu
La terra és lligada.

A l'ultim gemec
lo dia s'apaga,
I es trenquen los rocs
Topant l'un amb l'altre.

També es trenca el cor
d'una Verge Mare
que, escoltant los sons,
a l'ombra plovara:

- Angelets del cel,
despenjau-me l'Harpa,
que de tan amunt
no puc abastar-la;

Baixa-la si us plau,
mes de brabca en branca,
no s'esfloren pas
ses cordes ni caixa.

Posau-la en mon pit,
que puga tocar-la;
si ha perdut lo so,
li tornaré encara:

Si no l'ha perdut,
moriré abraçant-la
le meva Harpa d'or
que el món alegrava!.

2.- Lo violí de Sant Francesc

De Greccio en lo pessebre,
davant l'infant diví,
ronca la cornamusa,
sona lo tamborí,
la flauta hi espiqueja,
la flauta i lo flautí.

La pastorel, la dolca
Francesc la vol seguir.
No té ferrets ni gralla,
gralla ni bandolí.
Cull dos bastons que troba
llençats vora el camí,
se'n posa un a l'espatlla
a tall de violí,
passant l'altre per sobre
com un arquet d'or fi.

Le violí es de freixe,
l'arquet dún brot de pi,
mes en ses mans sagrades
gran música en sortí.
¿No n'ha d'eixir de música,
si els toca un Serafí?

3.- Sant Francesc i la cigala

Lo convent és tan petit
que una serment l'engarlanda,
on un día al pic del sol
s'ou cantar una cigala.
Zigaluzet.

Ja li crida San Francesc:
-Vine, vine, oh ma germana;
vine i canta una cançó
al bon Déu que t'ha criada.
Zigaluzet.

La cigala no fa el sort,
sobre sos dits se posava,
I canta que cantarás
la cançó de l'estiuada.
Zigaluzet.

Cigaló, bon cigaló,
t'hem sentit una vuitada;
on Deu te vulla ara ves
a puntejar la guitarra.
Zigaluzet.